lundi 5 novembre 2012

Enio Sartori


CANTO VII
Nota d’anguana (apparizione)

Nina nana nota
d'anguana, canto
che incanta
divina moina
nenia che ninola
vose de strìa
lengua rufiana
stràviame via

Sguissa dal bojo
pì sconto pì fondo
sagoma e vampa
in dansa imbriaga
oh, la voja
el morbìn
de vardarla
de tocarla
almanco ‘na volta

E la va la passa rente
e la va la passa oltra
fala cantare ma làssela ‘ndar

E la va la passa rento
e mi vo mi vo de onda
fala dansare ma làssela ‘ndar

Sbianca la luna sbianca la lana
salta ne l’aria in dansa imbriaga
l’onda scontorna in magica forma
passo felpà par fata de fià

Rit. E la va la passa rente…

E la va la passa rento
e la va la va nel vento
fala cantare ma lassela ‘ndar

Nina nana, nota d’anguana,
canto che incanta…



CANTO IX
Tiketetanda (danza)

Sbima la pora fiola
e la s’inviscia in memoria
sbiansa sgiossa e sfassa
e strassa la va de là
sguissa la siora bissa
rento la sfesa del tempo
strussia supia e schissa
e sbrissia bissa invissià
bissa la basilissa reithia ritiè
anda tiketetanda Tita Tela Tita Te
bissa la basilissa reithia ritiè
anda tiketetanda Tita Tela Tita Te

Scatija l’erba sfila e va in saliva
la bissia la se indrissa va in faliva
descalsa la va in dansa la va in piova
s’intorcola ne l’aqua e la se smola
e la va de là col vento la va ne l’aria
sirena melusina ninfa anguana

Sbima la pora fiola
e la s’inviscia in memoria
sbrissia sgiossa e sguassa
e smissia inboressà
sguissa la siora bissa
rento la sfesa del tempo
strussia supia e schissa
e sbrissia in bissa secà
bissa la basilissa reithia ritiè
anda tiketetanda Tita Tela Tita Te
bissa la basilissa reithia ritiè
anda tiketetanda Tita Tela Tita Te

Rit. Scatija l’erba sfila e va in saliva
e strupia e supia e schissa la ze
schissà e spirità

vendredi 7 septembre 2012

Graziano Graziani

Estate


D’estate qua è ’n deserto sterminato
in cui puro la Morte ce sta a stento
e je ce rode er culo pur’ ar vento,
qu’e du’ vòrte che ss’arza a ddacce fiato.

 A ’n tratto pare tutto ’n po’ ppiù bbianco
er marmo acceca, l’aria pare foco…
solo de sera se respira ’n poco
quanno che ’r sole cala rosso e stanco.

Ma poi ariva la notte: che gran cosa!
De stelle bbrilla tutto er cimmitero:
pareno bbuci sopra ’n velo nero

che ccopre ’na distesa lumminosa.
E a sta’ ccosì, de fronte all’assoluto,
t’aricordi che ’n semo che ’no sputo.



 Autunno


L’autunno te n’accorgi che è d’attorno
perché la sera dura ppiù dder giorno
e all’arberi, che pperdeno le foje,
je restano le bbraccia tutte spoje.

Ma qua ce stanno puro l’arberacci
che nun se fanno mai spojà’ li bbracci,
che pe’ ppremura o ppe’ mmalinconia
nu’ spargono le foje pe’ la via.

’Sti arberi, che svettano puntuti,
so’ ccome ’r camposanto che sse tiene
tutta la ggente che qua ddentro viene

senza più la speranza d’annà’ vvia.
Ce aricorda così, co’ sta malia,
ch’âmo da finì’ all’arberi pizzuti.





I sonetti der Corvaccio (La camera verde, 2012)
 

vendredi 3 février 2012

Bojon – bon ton


Qua – se sente l siénsio de a tera:

so e sópe pena arae, so l scravasson

drento l scuro de a sera, vanti note;

se sente, e no se vede, osei che siga

e raganee che sbrómboea drio i fossi;


e fassine de fen, robinie a sbari,

tèse e graneri pieni de sorprese:

de robe vèce, de piti, de noni,

de ruji da giustar, conéji, ochi,

pajon, maragoete, gnari e piàvoi –


ponari, narabòtoi e bissaòrboe:

tuto, che par che altro ancùo no ocora;

e invesse, tornaremo al ben de a tera:

rancuraremo pomidori in orto,

vangando do gombine – sensa pressa;


co a fiacheta, ndaremo drio l musseto

tacà l careto – come de na volta:

parché, nialtri, a strada a ghémo persa –

sóeo e bestie e ne pol compagnar casa,

imbriaghi de incensi e de “progressi”.